Dins de text convé evitar l'abreviatura de dates; tanmateix, quan s'expressa sintèticament fora de text (quadres, gràfics, etc.) es pot expressar la data abreujada amb xifres. En aquest cas, el dia, el mes i l'any se separen preferiblement per punts, sense espais en blanc, tot i que també són [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
Cap d'Any (festivitat)
S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius de les festivitats cíviques, religioses o polítiques. Així, cal escriure amb majúscula Cap d'Any, que és la festivitat del primer dia de l'any: la festa de Cap d'Any, el dinar de Cap d'Any, etc.
Tot i que el dia de [...]
Tot i que els diccionaris només recullen l'expressió fer furor en el sentit de tenir èxit o suscitar entusiasme, també es pot dir causar furor, al costat de les expressions causar sensació o fer sensació per designar el mateix concepte.
Altres expressions relacionades amb el fet de tenir fama o [...]
estat propi
un cop d'estat
l'estat del benestar
els estats europeus
s'han casat a l'església del barri (edifici)
les esglésies de tot el món (edifici)
[...]
Butlletí Oficial de la Província
No cal, però, traduir aquests títols a la capçalera de la publicació, encara que el contingut de la publicació s'editi en llengües diferents. Així, per exemple, a la capçalera del Butlletí Oficial de l'Estat el nom hi continuarà en castellà, tot i que el text que hi hagi a [...]
ser, fins i tot, familiar. En tot cas, com a principi general cal redactar d'una manera clara i precisa. Per aconseguir-ho convé partir d'una estructuració lògica del text per mitjà de paràgrafs breus.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts del missatge [...]
L'expressió barri Xino es va utilitzar durant bona part del segle XX per designar l'actual barri del Raval de Barcelona. En aquest cas no es pot canviar l'adjectiu xino per la forma normativa xinès, perquè barri Xino va ser la denominació utilitzada durant tot aquell període.
Pel que fa a l'ús de [...]
(no Joan Pau Segon).
6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc.:
3r Congrés d'Història de la Corona d'Aragó
Tot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb lletres:
III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó
Tercer Congrés d'Història de la Corona d [...]
final. Es marquen amb comes, tot i que també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis. Es pot establir una gradació en l'ús d'aquests tres signes de puntuació segons l'allunyament de l'incís respecte al sentit del discurs; de menys a més allunyat: comes, guions i parèntesis.
Així, les [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.